Este llibre é la continuacion natural de Quan els animals ragonavan. Si a aquell vai mirar d’escriure la història de la gent del país de l’Isàvena —una història oral, per la subalternidat que sèmpre van tinre els suyos protagonistas—, éste ha voleu reunir la literatura creada i transmitida per la mateixa gent. Ambos llibres conforman una espècie de díptico. La bòna bondat ha incorporau materials de llugars que, per falta de tèmps, van quedar-se fòra del primèr llibre. M’estigo referint a El Solèr, a la ribèra mesoriental de l’Isàvena —Isclles, Quixigar, Monesma- i, sobre tot, a Espés, Alins i Las Paüls. Els més dels materials que ara presento restavan inèditos, si ben alguns van aparéixer ya a Quan els animals ragonavan: no n’he voleu prescindir per la suya importància.
No hay comentarios:
Publicar un comentario